Presentació
La interacció és una activitat conjunta que exigeix la participació de, almenys, dos individus. Aquests participants han de fer més que simples accions individuals: han de dur a terme accions conjuntes, o coordinar els seus moviments, amb la finalitat que la comunicació tinga èxit (Clark 1996). De la mateixa manera que no és igual tocar el piano que interpretar un duo, quan participem en una activitat comunicativa no solament hem de parar esment al que fem nosaltres, sinó que també hem d’atendre als moviments de l’altre. Quan dos parlants es troben en un intercanvi comunicatiu, el primer que han de fer és establir un retrat robot de la persona que tenen davant per saber per on poden encaminar la interacció. Aquesta radiografia pot concretar-se en la hipòtesi de la pregunta inicial: què sap l’altre? (Gutiérrez Ordóñez 1997). La interacció es converteix així en el teatre d’operacions en el qual la llengua adquireix tota la seva dimensió. No en va, la conversa es considera l’entorn més bàsic en el qual es duu a terme un discurs (Fillmore 1981; Xafi 1994; Clark 1996; Portolés 2004; Briz i Grup Val.es.co 2014).
El que siga bàsic o natural no vol dir, no obstant això, que siga senzill. En l’escenari més simple, l’enunciat d’un parlant pot deslligar dues reaccions en el destinatari: que accepte la proposició –i, per tant, aquesta s’afegesca al coneixement compartit en una espècie de “actualització d’arxiu” (Stalnaker 1978; Lewis 1979; Heim 1982)–; o que la qüestione i pretenga discutir-la (Ginzburg [2012] 2015), la qual cosa exigeix una sèrie d’estratègies. Igualment, quan el destinatari no troba un referent –siga entitat o proposició– directe per a una informació aportada, pot construir un pont (Clark 1977) entre aquesta informació i una altra que haja aparegut anteriorment. Aquest tipus de pont entre una informació i una altra afavoreix les relacions de discurs (Garrido 2007; Duc 2016), que poden fer-se explícites a través de marcadors (Fuentes 1987; Portolés 1998; Martín Zorraquino i Portolés 1999; Pons 1998, entre uns altres), o poden quedar implícites. Quan queden implícites, en certa manera són indeterminades, però el parlant confia en l’habilitat del destinatari per a obtenir la connexió esperada gràcies a mecanismes cognitius (subjectius) o pactes (intersubjectius) que regulen la interacció. Aquest tipus d’estratègies intervenen de forma directa en la gramàtica, bé perquè les estructures gramaticals descendeixen a l’intercanvi comunicatiu o bé perquè de l’intercanvi comunicatiu sorgeixen noves formes gramaticals. Alguns models dinàmics intenten captar aquest ventall de relacions que es despleguen en el viatge entre la gramàtica i el discurs, i preveuen mecanismes per a passar d’un nivell a l’altre, com l’emancipació (Mithun 2008), la insubordinació (Evans 2007) o la cooptació (Kaltenböck, Heine & Kuteva 2011; Heine 2023).
Amb aquest entramat de fons, LA GRAMÀTICA DE LA INTERACCIÓ: DIACRONIA I SINCRONIA pretén ser un fòrum de debat per a l’anàlisi de les llengües romàniques. Els diferents flancs teòrics des dels quals s’abordarà el fenomen porten a la determinació de nuclis de contingut que serveixen com a pilars sobre els quals se sosté la trobada; en concret, s’han aïllat els següents: gramàtica en interacció; gramàtica de la interacció; evidencialitat, mirativitat i interacció; i la interacció en diacronia.
Aquests focus d’interès han estat distribuïts en les línies temàtiques següents, que vertebraran les seccions de la trobada:
• Gramàtica en interacció
• Gramàtica de la interacció
• Evidencialitat, mirativitat i interacció
• Interacció en diacronia
Objectiu
El títol d’aquest simposi, “Gramàtica de la Interacció”, pretén ser un marc general que abaste l’espai en què conflueixen la pragmàtica i la gramàtica, l’ús en el context de la interacció i la llengua codificada. En aquest marc ens interessa veure la manera com les estratègies pragmàtiques arriben a codificar-se en l’estructura gramatical –en un sentit ampli del concepte– de les llengües romàniques i com aquesta va evolucionant (tant des d’un punt de vista intern o gramatical com des d’una perspectiva externa o normativa). Per tant, són d’interès per al simposi aquelles contribucions que tracten els temes següents, entre d’altres possibles:
a) El vincle entre la pragmàtica i la gramaticalització
b) La variació funcional de la llengua
c) La pragmàtica de la llengua col·loquial
d) La modalitat, l’evidencialitat, l’expressivitat o la mirativitat
Entitats Organitzadores
La trobada LA GRAMÀTICA DE LA INTERACCIÓ: DIACRONIA I SINCRONIA és un dels resultats dels projectes d’investigació “Gestión de la Información y Estructuración Lingüística II (GestINFII): Avances Teóricos, Análisis del Corpus GestINF y Propuestas de Aplicación” (PID2021-126858NB-I00), finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033 i per FEDER, UE, coordinat per Susana Rodríguez Rosique i adscrit al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat d’Alacant. I “El Catalán antes y después de Pompeu Fabra (S. XVII-XXI). Impacto de normativización sobre la evolución de la lengua catalana” (PID221-128381NB-I00), finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033 i per FEDER, UE, coordinat per Josep Martines i Manuel Pérez-Saldanya, i adscrit al Departament de Filologia Catalana de la mateixa universitat.
Les entitats organitzadores del simposi són:
- Departament de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura de la Universitat d’Alacant
- Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant
- Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), Seu d’Alacant
- Seu Universitària de la Nucia (Universitat d’Alacant)
- Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA
- Instituto Universitario de Estudios Sociales de América Latina (IUESAL)
- Observatori Multilingüe de la Variació Lingüística (OMVALING) (PROMETEO/2023/006)
El simposi ha comptat amb el patrocini de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, per mitjà d’una subvenció del programa CIAORG-23.
